De Terrassa a Frankfurt

12:36 Agafo el tren. M’he deixat la T10, he de comprar bitllet senzill (2.70€). Un cop a l’andana comprovo que porto el DNI i el carnet de conduir. Vaig cap al principi del tren, aixecant la maleta per tal que no ressoni per tota l’estació. Davant hi ha lloc per les maletes, i podré sortir ràpid quan arribi a BCN.

A Les Fonts puja una noia amb dues criatures: una nena a peu i un nen en cotxet. Els nens són morenets i amb els cabells ondulats, amb trets gitanos. Ella és clara de pell, amb piguetes i cua de cavall rossa, lligada ben alta amb una goma taronja dels vint duros. Em pregunto com es pot mantenir tan tersa després de dos parts, potser els texans arrapats l’ajuden a definir aquell cul tan turgent. Per sobre dels pantalons llueix una jaqueta texana, més clara que els pantalons, amb caputxa de xandall gris, el típic de les dessuadores. Per sota dels camals desfilagarsats s’entreveuen unes bambes blanques amb detalls vermells.

A l’estació de Sant Cugat veig una dona a la que se li veuen les gomes de les mitges més avall de la faldilla, no sé si això es considera provocador o una mala combinació del vestuari. Potser només és una tècnica molt hàbil per aconseguir desviar la mirada de l’observador, de manera que es fixi menys amb la cara.

A Sant Cugat se m’asseu al costat una noia amb un nadó amb cotxet. El nadó té la cara rodoneta i la boca tancada, sembla que hagi de fotre un pet en qualsevol moment. Més tard obre els ulls, d’un to gris gens comú, i comença a treure la llengua, fent ganyotes i movent els braços.

La mare, una noia rossa amb els cabells llargs i llisos, no li treu els ulls de sobre. Li toca la mà, li diu coses, li posa la joguina amb els penjolls de roba a la barra de sobre el cotxet, la deslliga, l’agafa i li dóna el biberó. Finalment puc veure-li la cara, sembla més gran del que em pensava. No té els ulls grisos, sinó marrons. La nena els deu tenir com el pare.

Després del biberó, la criatura està insuportable. Cada poca estona plora, la mare li pregunta si li fa mal la panxeta. Pensava que actualment la gent té fills de més gran que abans, si és que en té. Penso que és normal, al menys també en el meu cas. La mare amb abric de pota de gall o com es digui baixa a Provença. S’asseu al meu costat una que repassa apunts de no-se-què versicolor i em talla el rotllo.

13:29 Pujo les escales de Plaça Catalunya, creuo la plaça, asfaltada (molt millor pels carretons, que només portem una indigent i jo). Agafo l’aerobús, i quan arrenca marca les 13:29 (!). Estan asfaltant la part de dalt de Pl. Catalunya.

Pugem pel passeig de Gràcia, creuem un Farggi i això em fa pensar en aquella nit de sopar mexicà, gelats i xocolata, de normativa de nudisme a Barcelona, de “you are so cute”, i després marató televisiva amb “identity” i dos episodis d’uns germans entre detectius i espiritistes.

13.46 “537 para A14”, crida el conductor, transportant-me de cop al present. Es veu que TMB ha tallat un carrer i la guàrdia urbana desvia el trànsit. “Complicao, eh, para llegar al aeropuerto”. “Tengo que tirar para la calle Valencia, a tomar pol culo”. “A14, he cogido Villamarín pero està colapsada”.

13:55 “La manifestación está en Plaza España”. Abans d’arribar a l’estació de Sants pugen dues noies primetes, cabell llis, arregladetes. Deixen les maletes dretes en la zona de cadires de rodes, i a la primera frenada van per terra. Ajudo a posar una maleta gros “fosforito” a la plataforma superior. No pesa gaire...

14.10 Arribo a la terminal 2 després de 40 minuts. Tràmits habituals: facturar, control de seguretat, xafardejar les tendes (p.ex. HTC Touch Cruise per 680€). Una sorpresa al lavabo: unes fulles de revista porno, amb comentaris del lector anterior com “fóllame” i “hazte una paja en mi coño”. Les fulles estan en castellà i anglès, deuen ser de dues revistes diferents.

15:35 Criden a embarcar el meu vol. Després de la última visita al lavabo, m’he assegut a l’altra punta de la sala, i s’ha format una cua impressionant. Vaig tirant, que he d’agafar l’autocar.

16:20 Un cop assegut a l’avió, hem creuat la pista i fem cua per l’enlairament.

16:30 Encarem la pista 07R i cap amunt!

17:00 Passen amb el carret. Una de les hostesses té una cara de lleona impressionant: cua de cavall roja, mandíbula ampla però afuada, ulls grisos amb una ratlla molt gruixuda per dalt. L’altra hostessa és “del montón”. Fullejo la revista de l’avió: Kutna Hora, a 1h de Praga, al barri de Sedlec hi ha una capella amb escultures d’os. Provins, a 1h de París, té muralles i passadissos subterranis. Cerro del Hierro, 100km al nord de Sevilla (carretera SE-7012, entre Constantina i San Nicolás el Puerto) és una antiga mina, avui monument natural.

18:15 Aterratge a Frankfurt

18:20 Primer estarnut, encara a l’avió.