Cotxes curiosos

He de començar a buscar candidats per substituïr el meu cotxe, pel dia que em decideixi a canviar-lo...

ACREA Zest: descapotable ecològic amb carrosseria de plàstic... us enrecordeu del Mehari?





Rinspeed Exasis: esportiu transparent, dóna 150cv amb combustible ecològic


Smart amb anabolitzants: petit però eixerit!

i més que seguiran la llista

Com anar en bici a la feina

Bé, ara que ja tinc la bicicleta plegable, he de trobar maneres de fer-la servir...
La major utilitat seria poder fer-la servir per anar a treballar, combinant el trajecte amb els ferrocarrils de la Generalitat. He calculat la ruta amb el Tomtom, seleccionant la ruta en bicicleta, i l'he copiat a la pàgina www.openrunner.com . Podeu veure el resultat a continuació:



Com podeu veure, openrunner.com calcula el perfil de la ruta, cosa molt important en rutes en bicicleta. La mala notícia és que el trajecte de l'estació a la feina és tot pujada... :( Hauré de seguir investigant rutes alternatives; de moment aquesta és bona per tornar cap a casa!

Ja tinc bici plegable!

Ha costat decidir-se, però al final ja m'he comprat una bicicleta plegable. És una Conor Zippy, i l'he comprat a Cicles Jordi i Elena, una botiga de bicis de Terrassa. Tombada cap sense problema en el maleter del cotxe, deixant prou espai per dur equipatge i tot. I si cal més espai, doncs es posa dreta i ja està. De moment només l'he provat fent una volta pel centre de Terrassa, i la veritat és que s'hi va molt bé. L'únic que amb les rodes tan petites i anant tant dret, tinc la sensació que és la bicicleta d'en Xarlot!
Aquí la podeu veure dins del maleter i al parc dels catalans:


I per veure com es plega, res millor que el video de Lo Xiquet, amb efectes sonors i tot!

Bicicletes plegables

Darrerament estic considerant comprar-me una bicicleta plegable. El servei ambicia't de Terrassa m'ha permès comprovar dues coses: que una bicicleta urbana és de molta utilitat a l'hora de fer "recados", i que els serveis municipals de bicicletes tenen seriosos inconvenients pel que fa a disponibilitat i horaris.

Em vaig trobar amb un amic que duia una bicicleta plegable, i no vaig poder evitar preguntar-li què tal anava, com es plegava i desplegava, i si la podia provar. La veritat és que en vaig quedar gratament sorprès. El model de bicicleta era la Connor Zippy, un model força complert i assequible, amb rodes "mitjanes" (20 polzades). Podeu veure una prova, i una altra.

Per reduïr encara més la mida un cop plegada, sacrificant el comportament dinàmic, hi ha bicicletes que porten rodes de 16 polzades. Destaquem les següents:

Les Brompton angleses són ja tot un clàssic, amb un sistema de plegat molt compacte i ràpid:

Les R-M alemanyes també es repleguen molt, i incorporen amortidor a les dues rodes:


Les Bike Friday americanes es pleguen en un obrir i tancar d'ulls, i es poden dur com un carret:


La Mora-bike catalana és obra d'un dissenyador català, en Josep Mora. El seu quadre, d'acer inoxidable polit i formes anguloses, incorpora un sistema de plegat únic i patentat, a més de ser respectuosa amb el medi ambient en totes les fases de producció.

El propi dissenyador ens demostra la facilitat de plegat i desplegat de la bicicleta:


I el següent desvetlla el secret que hi ha darrera de l'innovador sistema de plegat:


Hi ha altres models amb rodes encara més petites, només són recomanables per trajectes molt curts; i altres amb rodes de mida estàndar (26 polzades o més), que poden requerir diversos minuts per plegar i desplegar.





Botigues a Barcelona i més info:

Espaibici - amb una sèrie d'articles sobre bicis plegables a plegabcn
Bicicletasplegables.com - amb bastanta informació i un fòrum

I pels que pensin que aquestes bicis només serveixen per anar a comprar el pa, aquí teniu un exemple de som es pot fer una via verda sense problemes:


Apa, ara només cal decidir-se!

Com ens fa embogir l'Eurocopa

Jo, personalment, no sóc un gran seguidor del futbol, però aquest campionat europeu se m'està fent entretingut. El millor és anar a un bar a Barcelona, ple de guiris animant el seu equip, i mirar el partit amb bona companyia. Però val a dir que encara no he vist ni un sol seguidor de la selecció espanyola!

El canal de televisió Cuatro té els drets per retransmetre els partits de la selecció espanyola en l'eurocopa 2008, i ha muntat una gran campanya al voltant de tal esdeveniment.

Un dels seus productes és el ninot Otto, el guardià de la selecció. Es pot comprar als estancs i per internet, per tal que els aficionats puguin "ajudar" al seu equip. És una proposta curiosa i divertida, però que va totalment en contra del "fair play". També ve acompanyat d'un joc per a mòvil, per acabar d'omplir el calaix.



Una altra campanya publicitària mostrava els jugadors de la selecció espanyola com a éssers amb les capacitats augmentades mecànicament, a l'estil Ironman. Bé, és un treball d'infografia espactacular, però haurien de ser capaços de guanyar sense tanta parafernàlia, no trobeu?



Molta sort i que guanyi el millor!

Força i precisió

El video següent és un exemple de com la tecnologia ens permet actuar amb una força i precisió molt superiors a la nostra condició humana. Però no cal passar-se, en aquest cas trobo més interessant fer-ho a mà, com tota la vida...

Never-ending list

Quatre simples punts que poden ajudar a fer més efectives les "to-do lists" a les que alguns estem tan aficionats:

1. Each evening or morning before you start your day, make a short list of your intentions (the result and feeling of something you want) for the day and by each, write the related to do's for that day. Try to keep your list to 5 intentions. Consciously choose what you will do and what you will not do. Keep a different list of what you will review for inclusion on other days.

2. List only what you really expect to do that day. As other things come to mind, write them on a separate list. By putting these items on a separate list, you are creating the space to be in the moment with each of your day's priorities. Review that list as you plan for the next day and determine how they fit in to your plans. Give yourself some down time, enjoy your successes at the end of the day.

3. Give yourself meaningful blocks of uninterrupted time to focus on each intention. Turn OFF technology each day during those blocks and focus on your intentions.

4. At home, be clear about what technology you'll use and where. Computer in the kitchen? Maybe not. A friend of mine just removed the computer from her kitchen and said she is now far less likely to stop to constantly check email or news. In the kitchen, she pays attention to her family and prepares food. Sometimes they do group family activities at the kitchen table. When she heads into her office to work on her computer, her children know not to disturb her while she works.

Font - via

HP Large format printing - Drupa 2008

Drupa és la fira sobre impressió més important d'Europa. HP aprofita per presentar les darreres novetats en el sector de la impressió. Entre elles destaco la Designjet L65500, pels maldecaps que ha causat a més d'un company de feina. Podeu veure més informació sobre la màquina per veure tots els avantatges que proporciona.

Com a bonus, el Pre-summit product press kit, amb fotos i descripcions de les novetats presentades

Farewell

De tant en tant ens recorden que aquí hi estem de pas.

Si voleu tenir-ho sempre present, podeu comprar-vos el rellotge de la dreta; al moment d'escriure està esgotat.

Follow the women

"FOLLOW THE WOMEN – WOMEN FOR PEACE, pedalada de dones de tot el món a favor de la pau. Un moviment format per centenars de dones de tot el món que recolzen la pau i la fi de la violència a l’Orient Mitjà."

"Aquest 2008 la pedalada es realitzarà del 2 al 15 de maig. La ruta consisteix en passar per Líban, Síria, Jordània i Palestina i es preveu una participació de prop de 300 dones de tot el món que pedalejaran de 20 a 50 kilòmetres per dia."

Personalment trobo discriminatori que sigui una activitat només per a dones, encara que algú pugui defensar aquest tipus de "discriminació positiva". Si voleu més informació, podeu visitar la web oficial o el blog del grup de catalanes que hi participen.

Torracollons legítim

A tot arreu hi ha malparits, però crec que algunes circumstàncies poden potenciar aquests comportaments. Després del que m'ha passat aquesta setmana, tot i no tractar-se exactament de la mateixa situació, m’ha vingut al cap la pel·licula Das Experiment, basada en fets reals. És un exemple de com una assignació de rols arbitrària i artificial pot realment influir en el comportament de les persones. Us recomano que la mireu, o al menys doneu un cop d’ull a la web oficial, la fitxa de IMDB o el trailer (alemany, anglès). L’experiment es va dur a terme realment a la universitat de Stanford l’any 1971, i va haver d’aturar-se abans de la data prevista, perquè la situació se’n va anar de mare. S'explica en la peli / documental Quiet Rage. Tot un exemple de la condició humana, recolzat per teories més modernes com la de l'efecte Lucifer o la WΔZ, de la que també se n'ha fet una peli. De la gaceta universitaria del 25 de febrer de 2008:

"El genetista George Price formuló en 1964 una ecuación, la WΔZ, que desmentía la existencia del altruismo en la naturaleza. El director Tom Shankland la recupera para llenar de aullidos las salas de cine"

Podeu anar a la web oficial (versió espanyola) o la fitxa de l'IMBD.

Josep 3.0

Doncs bé, arribada una data tan assenyalada com aquesta, tornen a formular-se els bons propòsits de sempre. El temps ens desvetllarà si aquesta aquesta vegada fructificaran o bé es marciran abans d'haver florit. De moment toca regar-los una miqueta... ;)

De Terrassa a Frankfurt

12:36 Agafo el tren. M’he deixat la T10, he de comprar bitllet senzill (2.70€). Un cop a l’andana comprovo que porto el DNI i el carnet de conduir. Vaig cap al principi del tren, aixecant la maleta per tal que no ressoni per tota l’estació. Davant hi ha lloc per les maletes, i podré sortir ràpid quan arribi a BCN.

A Les Fonts puja una noia amb dues criatures: una nena a peu i un nen en cotxet. Els nens són morenets i amb els cabells ondulats, amb trets gitanos. Ella és clara de pell, amb piguetes i cua de cavall rossa, lligada ben alta amb una goma taronja dels vint duros. Em pregunto com es pot mantenir tan tersa després de dos parts, potser els texans arrapats l’ajuden a definir aquell cul tan turgent. Per sobre dels pantalons llueix una jaqueta texana, més clara que els pantalons, amb caputxa de xandall gris, el típic de les dessuadores. Per sota dels camals desfilagarsats s’entreveuen unes bambes blanques amb detalls vermells.

A l’estació de Sant Cugat veig una dona a la que se li veuen les gomes de les mitges més avall de la faldilla, no sé si això es considera provocador o una mala combinació del vestuari. Potser només és una tècnica molt hàbil per aconseguir desviar la mirada de l’observador, de manera que es fixi menys amb la cara.

A Sant Cugat se m’asseu al costat una noia amb un nadó amb cotxet. El nadó té la cara rodoneta i la boca tancada, sembla que hagi de fotre un pet en qualsevol moment. Més tard obre els ulls, d’un to gris gens comú, i comença a treure la llengua, fent ganyotes i movent els braços.

La mare, una noia rossa amb els cabells llargs i llisos, no li treu els ulls de sobre. Li toca la mà, li diu coses, li posa la joguina amb els penjolls de roba a la barra de sobre el cotxet, la deslliga, l’agafa i li dóna el biberó. Finalment puc veure-li la cara, sembla més gran del que em pensava. No té els ulls grisos, sinó marrons. La nena els deu tenir com el pare.

Després del biberó, la criatura està insuportable. Cada poca estona plora, la mare li pregunta si li fa mal la panxeta. Pensava que actualment la gent té fills de més gran que abans, si és que en té. Penso que és normal, al menys també en el meu cas. La mare amb abric de pota de gall o com es digui baixa a Provença. S’asseu al meu costat una que repassa apunts de no-se-què versicolor i em talla el rotllo.

13:29 Pujo les escales de Plaça Catalunya, creuo la plaça, asfaltada (molt millor pels carretons, que només portem una indigent i jo). Agafo l’aerobús, i quan arrenca marca les 13:29 (!). Estan asfaltant la part de dalt de Pl. Catalunya.

Pugem pel passeig de Gràcia, creuem un Farggi i això em fa pensar en aquella nit de sopar mexicà, gelats i xocolata, de normativa de nudisme a Barcelona, de “you are so cute”, i després marató televisiva amb “identity” i dos episodis d’uns germans entre detectius i espiritistes.

13.46 “537 para A14”, crida el conductor, transportant-me de cop al present. Es veu que TMB ha tallat un carrer i la guàrdia urbana desvia el trànsit. “Complicao, eh, para llegar al aeropuerto”. “Tengo que tirar para la calle Valencia, a tomar pol culo”. “A14, he cogido Villamarín pero està colapsada”.

13:55 “La manifestación está en Plaza España”. Abans d’arribar a l’estació de Sants pugen dues noies primetes, cabell llis, arregladetes. Deixen les maletes dretes en la zona de cadires de rodes, i a la primera frenada van per terra. Ajudo a posar una maleta gros “fosforito” a la plataforma superior. No pesa gaire...

14.10 Arribo a la terminal 2 després de 40 minuts. Tràmits habituals: facturar, control de seguretat, xafardejar les tendes (p.ex. HTC Touch Cruise per 680€). Una sorpresa al lavabo: unes fulles de revista porno, amb comentaris del lector anterior com “fóllame” i “hazte una paja en mi coño”. Les fulles estan en castellà i anglès, deuen ser de dues revistes diferents.

15:35 Criden a embarcar el meu vol. Després de la última visita al lavabo, m’he assegut a l’altra punta de la sala, i s’ha format una cua impressionant. Vaig tirant, que he d’agafar l’autocar.

16:20 Un cop assegut a l’avió, hem creuat la pista i fem cua per l’enlairament.

16:30 Encarem la pista 07R i cap amunt!

17:00 Passen amb el carret. Una de les hostesses té una cara de lleona impressionant: cua de cavall roja, mandíbula ampla però afuada, ulls grisos amb una ratlla molt gruixuda per dalt. L’altra hostessa és “del montón”. Fullejo la revista de l’avió: Kutna Hora, a 1h de Praga, al barri de Sedlec hi ha una capella amb escultures d’os. Provins, a 1h de París, té muralles i passadissos subterranis. Cerro del Hierro, 100km al nord de Sevilla (carretera SE-7012, entre Constantina i San Nicolás el Puerto) és una antiga mina, avui monument natural.

18:15 Aterratge a Frankfurt

18:20 Primer estarnut, encara a l’avió.

Trip to Frankfurt right before Easter

This is a perfect excuse to try the functionalities of Google Calendar. You can check the details of the trip below (go to March 2008); if you are interested just let me know!

Update: Well, the trip is over now, it was a very enjoyable experience. I couldn't visit Stuttgart properly, this is pending for next trip!

Lebanon, heaven, purgatory and hell

It all happened exactly one month ago:

• I was amazed by the voluptuous movements of a belly dancer.
• I was taught that there is a precise place for each flower in a bouquet.
• I was reminded that boys do the first move and girls have the last word.
• I was disappointed to see that a cool place can make people colder.
• I was hypnotized by the graceful movement of light sticks.
• I was lured into the depths of hell by the ritual dance of the devilgirls.

Which Superhero are you?

Your results:
You are Spider-Man

Spider-Man 80% Superman 80% Hulk 65% Robin 60% Batman 60% Green Lantern 55% Iron Man 55% Supergirl 45% Wonder Woman 25% Catwoman 25% The Flash 25%

You are intelligent, witty, a bit geeky and have great power and responsibility.

Click here to take the Superhero Personality Quiz